Tornem a Gràcia - Biblioteca Jaume Fuster

Després d'un temps de dedicar posts exclusivament a Les Corts, torno cap a Gràcia on hi ha moltes coses per descobrir.

Amb la recent remodelació de la Plaça Lesseps podem veure l'edifici de l' Arquitecte Josep LLinàs que allotja la Biblioteca pública Jaume Fuster. L'edifici va ser premi FAD d' arquitectura l'any 2006.

La biblioteca porta el nom d'un escriptor barceloní mort el 1998 als 52 anys. En Jaume Fuster va ser una de les lectures obligades del batxillerat, recordo la novela "De mica en mica s'omple la pica", corrupció, tràfic de diner negre a la Barcelona dels 70 i un pasarell perseguit pels pinxos (així ho deia a la novela), plena actualitat doncs no hi ha res nou sobre la capa de la terra.

Més endavant vaig seguir llegint-lo i en certa manera, ell va ser qui en va aficionar a la novela negra. Recorrent, en aquest viatge, el Londres boirós i més elemental, els detectius belgues amb bigoti, iaies angleses que entre pasta i pasta troben un assassí sense despentinar-se, inspectors que prenen Calvados, americans de ganyota, cigarreta i gabardina, italians del sud i del nord, detectius gastrónoms del xino, perdó del Raval, suecs grassos divorciats, perdiguers de Hollywwod i tota la fauna de perdedors, lladres i serenos que regnen en el món de la novela negra.

Lectors escapats de la sala de lectura

Atac ortogràfic

Transparències

Diàleg arquitectònic

El gossos no poden entrar

Carrer de Morales

El carrer de Morales va de la Travessera de les Corts al carrer Gelabert, gairebé paral·lel al carrer Entença. El seu nom prové de Manuel Morales Cambra, un industrial xarolista nascut a Ciudad Real al 1825 que fou alcalde de Les Corts durant el període 1868 i 1871 i mort a Barcelona al 1903.

El carrer conserva una estructura de poble i actualment es troba afectat per un pla de reforma urbanística conegut com el Pla Castells, el nom d'una antiga colònia obrera de cases barates (1923) veïna del carrer Morales.

Gairebé a la meitat del carrer es troba la plaça del Carme que data de l'any 1880. És una plaça quadrada amb un restaurant anomenat La tertúlia , que amb les seves taules al carrer reforça l'aspecte de petit poble.

L'espasa de Damocles del pla urbanístic fa que hi trobem alguns locals tancats, antics negocis que han anat abandonant el carrer, deixant-lo a poc a poc sense vida.

El barri anglès

Tot i que les Corts és un barri de grans blocs de pisos, encara podem trobar alguns racons on s'han mantingut edificacions d'una altre època i que actualment es troben protegides dels canvis per l'ordenament urbanístic vigent.

El Passatge Tubella es troba per sota el carrer del Marqués de Sentmenat i a prop del carrer Comtes de Bell-lloc. La seva construcció va ser impulsada pel propietari dels terrenys el Sr Joan Tubella (Igualada 1877-Barcelona 1925) i projectada per l'arquitecte el Sr. Antoni Pons i Dominguez.

Les obres van ser començades l'any 1924, essent acabades l'any 1925 per la viuda del Sr Tubella.

Inicialment era un projecte de 22 casetes unifamiliars adosades tipus anglès amb un pati al davant i d'un estil eclèctic que barreja el modernisme i el noucentisme. Durant la fase de construcció i argumentant el sobrecost provocat per la fonamentació que va caldre fer, es va demanar permís a l' ajuntament per aixecar un pis més i fer casetes de dos habitatges, un per planta.

La disposició de les casetes a banda i banda del carrer d'accés va aguantar fins als anys 70, on seguint la tendència pròpia del periode desarrollista de l' alcalde Porcioles es van enderrocar algunes de les casetes per aixecar-hi blocs de 4 plantes.

Actualment es conserven 18 de les 22 casetes originals en bon estat de conservació, marcant un diferència amb l'estructura urbana de carrers i blocs adosats que l'envolten. El lloc és conegut com "el barri anglès"

Aquestes dades han estat extretes del Projecte de Final de Carrera que esmento al final de l'article. Si esteu més interessats en llegir-lo o veure els plànols antics, podeu clicar l' enllaç on també podreu veure fotos antigues del passatge, plànols de l'obra i altres projectes d'aquest arquitecte.

Carlos Castillo Expósito - PFC Arquitectura Tècnica UPC 2007
http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/4409

Bòbiles i rajolers

Una de les primeres activitats industrials instal·lades a les Corts a principis del segle XIX vàren ser les bòbiles.

A les Corts es desenvoluparàren principalment els forns de rajola, ja que el subsol és ric en terrenys diluvials que estan exempts de calç i de pirites fèrriques, i que són rics en llicorelles, grasses i òxids de ferro, molt adequats per fer peces a mà.

Amb les argiles de les Corts es produien peces (totxos, maons, rajoles i teules àrabs) d'un color característic, entre avinagrat i rosa, molt resistent i amb gran potència i duresa. La mecanització del procés i l'esgotament de les terres de més qualitat va portar a elaborar uns totxos amb unes característiques més estandards, amb argiles d'altres llocs.

La rajola era un element constructiu fonamental en la construcció de cases i masies a tot Catalunya i també a les Corts. Les peces fabricades inicialment anaven destinades a satisfer la necessitat de les construccions de la zona, però va ser a finals del segle XIX i principis del XX quan la demanda de materials constructius a l'eixample barceloní, les fires de l'any 1888 i 1929 i la construcció del metro va consolidar el paper de les bòbiles cortsenques.

Entre les famílies que es vàren dedicar al llarg d'anys a aquesta industria a les Corts trobem els noms dels Feu, els Perelló, els Amat, els Framis i els Crehuet.

Les xemeneies dels forns de les bòbiles van ser durant molts anys part del paisatge de les Corts. A la fi l'esgotament de les terres i l'alça del valor del sòl va fer que les bòbiles es traslladessin de lloc aprofitant les plusvàlues dels terrenys a urbanitzar. Als anys 70 vàren tancar les darreres bòbiles.

Les imatges que acompanyen aquest escrit són del parc de la Plaça de Les Corts, al costat del carrer Numància i del carrer Nicaràgua per sota de la Travessera. En els terrenys que ocupa aquest parc es trobava la bòbila coneguda com can Macians de la familia Perelló que va plegar als anys 60.

L'any 1988 i sota el projecte de l'arquitecta Carme Fiol es va crear aquest parc. Com a testimoni del seu passat a les seves entrades hi ha unes arcades fetes amb totxana.

Al costat de l'arcada del carrer Numància hi ha l' escultura Euclidiana de Luis de Gueilburt que fa referència als elements geomètrics d' Euclides.

El parc és creuat per un canal d'aigua que serpenteja d'una punta a l'altre, fent petits salts d'aigua que salven el desnivell existent, les zones de jocs infantils i de gossos queden separades de les zona més tranquila que és la dels bancs que vorejen el canal.

Fonts: Arxiu Municipal de Les Corts - Parcs i Jardins

Document: Coneguem Les Corts nº 4 - La Industria a les Corts (Mercé Tatjer - Antoni Vilanova)

Enllaços Interessants:

http://www.bcn.cat/arxiu/lescorts/pdf/qde4.pdf

http://www.queesarquitectura.org/es/videos/carme-fiol (interessant pels que teniu nens)

Can Gasparó

L'espai on actualment es troba CEIP Duran i Bas i el Parc de les Infantes va ser ocupat durant molt de temps per la masia de Can Gasparó. Avui de l'edifici original no en queda res i del seu record tant sol la portalada d'accés.

Aquest post està dedicat al amic i company de Terrablog, Jordi Gavaldà, qui va conèixer l'escola quan encara ocupava la masia.

Us transcric la història de la masia treta del bloc del CEIP Duran i Bas.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de Les Corts on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegoda Nonell.

La família Cuyàs, va jugar un important paper de mecenes i motor de les activitats que es desenvolupaven en el poble de Les Corts, i va contribuir a la creació del nou municipi segregat del de Sarrià . La seva casa estava formada per tres plantes, a més de pavellons per al garatge, cotxera i quadres. L’edifici original, de forma rectangular, tenia adossada a l’est la petita capella on es podia llegir la inscripció de la data de la seva construcció : “Any 1775″. A la banda contraria es va edificar una torre quadrada amb coberta piramidal de teula i coronada per un alt panell. La façana s’ordenava amb balcons, finestres i galeria de finestres a les golfes, tot en un marcat estil neogòtic.

Bona part dels jardins i horts de Can Gasparó es van transformar en jardins públics. L’edifici gràcies a la Campanya Pro- Escoles (1934) en la que van participar totes les forces polítiques de Les Corts, va ser condicionat com a escola Pública Duran i Bas . Durant els anys setanta, les necessitats de noves places escolars van aconsellar l’enderroc i la construcció d’un nou bastí, l’actual Escola Duran i Bas.

FONT : http://phobos.xtec.cat/ceipduranibas/bloc/?page_id=24