Jornada castellera per les festes de la Mare de Déu del Remei a Les Corts, participen els Castellers de Barcelona, Els Sagals d' Osona i els Castellers d' Esparreguera.
Toc de castells
Les faixes
Convencent a la canalla
Ja quasi !
Amunt !!
Cap de colla
S'han acabat els dubtes, amunt!
l' acotxador passa els dosos , ja està.
només falta l' enxaneta!
Descarreguem,
l' anxaneta no ha arribat, un altre dia serà.
Les autoritats del balcó estant ....
Aleta!
.JPG)
.jpg)
6 comentaris:
Hola Jordi, m'agrada molt aquest reportatge de castells a la festa major de les Corts, és molt dinàmic i has captat molt bé com s'enfila el castell i què passa al seu entorn, Felicitats!
La meva neboda havia estat enxaneta dels minyons de Terrassa i segueixo de prop l'evolució d'algunes colles.
ah! què vol dir - departamento de señoras - de la foto de capçalera?
salutacions des del Vallès
maria
Hola Maria, això si que és rapidesa, no fa ni deu minuts que l'he publicat del tot, i encar hi vull fer algun ajust.
Com que la diada era petita podies estar a prop de les colles, que altres cops no pots ni entrar a la plaça. He anat seguint l'acotxador i com la noia dels dosos l' anava convencent, ha estat molt emocionant, llàstima que l' enxaneta no ha arribat.
El departamento de Señoras és un dels pavellons de l' antic institut Frenopàtic de Les Corts, avui hi ha l'institut Dexeus, però es mantenen els antics pavellons, també tenim departamento de caballeros.
Salut, Jordi
Hola Jordi!
Que bien has captado esta secuencia. Parece muy divertido como han ido formando esa "piramide humana". Ya me contarás mas en detalle de estas celebraciones. Un gran abrazo
Salut company!
Hola Enrique, son los castellers, grupos de personas de todas las edades, condiciones,nativos, inmigrantes, hombres mujeres y niños con el objetivo común de levantar un castell con la ayuda de una base (pinya).
Es todo un ritual, la vestimenta, la música, su lenguaje propio. Una tradición que solo busca el esfuerzo común para lograr un resultado, si cae se vuelve a empezar.
Cada uno tiene un puesto y función en el castell, el cap de colla los dirige, no hay más premio que conseguir el objetivo, las colles (penyas) se ayudan entre sí en la pinya.
Un espectáculo de emociones colectivas.
Hola Jordi, me gusta mucho esta tradición, se ve muy intensa, en la que cada esfuerzo individual tiene que ser calculado para obtener el éxito de todo el grupo . Queda muy bien explicado con la secuencia fotográfica que nos muestras. Saludos MªAngeles.
Gràcies per la teva visita al meu blog, això m'ha permès conèixer el teu i realment està ple de detalls molt interessants!!
Molt bona aquesta série tan descriptiva de cadascun dels passos dels castellers!!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada