dissabte, 14 de novembre de 2009

Tornem a Gràcia - Biblioteca Jaume Fuster

Després d'un temps de dedicar posts exclusivament a Les Corts, torno cap a Gràcia on hi ha moltes coses per descobrir.
Amb la recent remodelació de la Plaça Lesseps podem veure l'edifici de l' Arquitecte Josep LLinàs que allotja la Biblioteca pública Jaume Fuster. L'edifici va ser premi FAD d' arquitectura l'any 2006.

La biblioteca porta el nom d'un escriptor barceloní mort el 1998 als 52 anys. En Jaume Fuster va ser una de les lectures obligades del batxillerat, recordo la novela "De mica en mica s'omple la pica", corrupció, tràfic de diner negre a la Barcelona dels 70 i un pasarell perseguit pels pinxos (així ho deia a la novela), plena actualitat doncs no hi ha res nou sobre la capa de la terra.
Més endavant vaig seguir llegint-lo i en certa manera, ell va ser qui en va aficionar a la novela negra. Recorrent, en aquest viatge, el Londres boirós i més elemental, els detectius belgues amb bigoti, iaies angleses que entre pasta i pasta troben un assassí sense despentinar-se, inspectors que prenen Calvados, americans de ganyota, cigarreta i gabardina, italians del sud i del nord, detectius gastrónoms del xino, perdó del Raval, suecs grassos divorciats, perdiguers de Hollywwod i tota la fauna de perdedors, lladres i serenos que regnen en el món de la novela negra.
Lectors escapats de la sala de lectura
Atac ortogràfic
Transparències
Diàleg arquitectònic

El gossos no poden entrar

9 comentaris:

Els fogons del pare ha dit...

He de reconèixer que no he llegit res de'n Jaume Fuster... espero poder recuperar el temps perdut aviat. Les pinzellades que has fet m'han engrescat.

M'agraden les imatges de la biblioteca. Jo que m'hi passo hores a la de Banyoles, sempre atapeïda, ja m'agradaria poder gaudir de l'espai que sembla que té aquesta.

Bon reportatge

DoEnJo ha dit...

Me encanta este tipo de arquitectura. Un buen reportaje, felicidades. Un saludo, MªAngeles.

jordi c. ha dit...

Gracias por la visita. La primera visión del edificio desconcierta un poco. Cuando uno se sienta a mirarlo detenidamente va encajando todas las piezas y su porque. Un saludo a ambos.

Familía Vidal ha dit...

Jordi, en aquest post, t’he de felicitar molt especialment per la descripció que has fet dels detectius “protes” de les novel.les negres.

Un text treballat, encertat, ben adjectivat, prou concís i prou èxplicit. Molt ben trobat, molt ben fet. Enhorabona.

jordi c. ha dit...

Gràcies, i més "protes" que han quedat al tinter. Sembla que a part de la fotografia també tenim l'afició a la novela negre en comú.

a reveure

maria ha dit...

m'agrada molt el barri de gràcia, però no conec aquesta espléndida biblioteca.
interessant reportatge com sempre.
feliç any nou ple d'imatges comentades que ens il·lustren tan bé.
maria

jordi c. ha dit...

Hola Maria, gràcies pel comentari. El barri de Gràacia no s'acaba mai de conèeixer, doncs sempre estàa canviant. Bon Any

olivellazeng ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
olivellazeng ha dit...

Ara feia dies que no passejava pel teu bloc, i m'han sorprès agradablement les teves dues darreres aportacions. M'ha fet molta gràcia el comentàri de la H, que ha desaparegut; ho vam comentar fa uns dies. Tal vegada potser també serveix de reclàm. Aquest edifici i la biblioteca conformen un comjunt complementari arquitectònicament parlant.
M'agrada molt el tema del traçador, no ho havia sentit a dir mai. Salut!