El viaducte de Vallcarca

El barri de Vallcarca es troba a la part alta del barri de Gràcia seguint el curs de l' antiga riera del mateix nom. Es tracta d'un nucli que originariament pertanyia a Horta i situat entre els turons de El Coll i el Putget que estava format per cases d'estiuejants enfilades a la muntanya.

L' any 1923 la connexió entre les dues bandes de la riera es va resoldre amb la construcció del viaducte de Vallcarca, unint d'aquesta forma la Avinguda de la República Argentina amb la plaça Mons. Va ser un dels primers ponts amb una
estructura de formigó armat.

Actualment el barri es troba en procés de remodelació, s'enderrocaran algunes cases baixes per tal de regularitzar l'amplada de l' avinguda i crear un parc linial des de l'antic Hospital Militar fins el carrer Farigola.

Anecdotari:

Als anys 50 els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu tenien la seva casa en un bloc de pisos situat a la banda del viaducte que dona al Putget. El 12 de juliol de 1959 i després d'una malaltia Carles Riba va morir a casa seva, dos dies més tard, el viaducte va ser l'escenari del trasllat del taüt de la casa a l'esglèsia de Sant Jordi a l'altre banda del viaducte, a la plaça de Mons.

La comitiva, acompanyada d'altres literats de l'època i amb el taüt portat per estudiants va travessar solemnement el viaducte fins arribar a l'esglèsia on es va celebrar una missa.
Anys més tard, al 2009, al costat del bloc on va morir Riba es va reubicar l' escola Súnion que va ser traslladada des de Les Corts, potser per recordar els versos de l' elegia segona de Bierville escrita per Riba.

Elegies de Bierville
Elegia segona

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i el vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Fonts:
Itinerari pel Barri de Vallcarca - Josep Martí i Valls
Hemeroteca de La Vanguardia
Ajuntament de Barcelona

El tracista

La popular esglèsia de la plaça Lesseps, coneguda com els Josepets, no és més que el que queda de l'antic convent del Carmelites descalços que a l'any 1626 es vàren instal·lar en aquest lloc al costat de l' antic camí de Sant Cugat.

El monestir aixecat entre 1658 i 1687 i sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia, va patir al llarg dels més de 300 anys d'història una sèrie de canvis que finalment l'han reduït al que és avui en dia.

La Guerra del francés (1808), una epidèmia (1821) i finalment el Decret de desamortització de Mendizabal (1837) van portar a la seva subhasta i adjudicació a un particular per 521.001 rals.

A petició dels veins de Gràcia, al 1848 es va erigir en parròquia, restaurant el temple i reconstruïnt el que quedava de l'anterior convent per establir-hi la rectoria.

Al 1936 va tornar a ser saquejat i incendiat, destruïnt-se l'altar major barroc i els altars de les capelles laterals. Després de llargs treballs de reconstrucció de l'altar major i els retaules va ser innaugurat de nou i consagrat el 1962.

Tracista [de traçar] m i f : Persona que traça o projecta el pla d'una contrucció

Fra Josep de la Concepció, anomenat el tracista pels seus contemporanis i nascut a Valls al 1626 amb el nom de Josep Fuster, va ser l'arquitecte d'aquest temple i de molts d'altres de la mateixa congregació. La llista de les seves obres, tant en l'àmbit religiós com civil, el convertiren en l'arquitecte català més important de la seva època.

Les seves obres i projectes es troben repartides per tot el territori destacant les següents:

Remodelació del Palau del Virrei a l'antiga Hala dels Draps a Barcelona (1663)
Obres diverses als convents de Sant Josep i Santa Anna a Énguera (1655)
Sant Josep a Barcelona (1658)
Sant Josep a Mataró (1660)
Ampliació de l' Ajuntament de Vic (1674)
Remodelació del castell de Cubelles (1673)
Projecte per l' Hospital de Reus (1670)
Campanar de Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú (1670)
Esglèsia de Santa Eulàlia a Esparreguera (1670)
Esglèsia de Santa Maria de l' Alba a Tàrrega (1672)
Capella de la Inmaculada Concepció a la Catedral de Tarragona (1673)
Remodelació de l'esglèsia de Sta Maria de Mataró (1675)
Capella de Sant Oleguer a la Catedral de Barcelona (1676)
Projecte per la Seu nova a Vic (1679)
Projecte per la façana de la Catedral de Girona (1680)
Capella del Santíssim a l'esglèsia de Sant Pere de Reus (1688)

Va morir a Nules al 1690 tornant de Castella on havien requerit de la seva traça.

Detall rellotge de sol convex sota la fornícula

Fonts:

www.pobles de catalunya.cat

www.arqbcn.org

www.monestirs.cat

Tesi doctoral de la Dra. Carme Narvaez Cases - U.A.B. 2000

Tornem a Gràcia - Biblioteca Jaume Fuster

Després d'un temps de dedicar posts exclusivament a Les Corts, torno cap a Gràcia on hi ha moltes coses per descobrir.

Amb la recent remodelació de la Plaça Lesseps podem veure l'edifici de l' Arquitecte Josep LLinàs que allotja la Biblioteca pública Jaume Fuster. L'edifici va ser premi FAD d' arquitectura l'any 2006.

La biblioteca porta el nom d'un escriptor barceloní mort el 1998 als 52 anys. En Jaume Fuster va ser una de les lectures obligades del batxillerat, recordo la novela "De mica en mica s'omple la pica", corrupció, tràfic de diner negre a la Barcelona dels 70 i un pasarell perseguit pels pinxos (així ho deia a la novela), plena actualitat doncs no hi ha res nou sobre la capa de la terra.

Més endavant vaig seguir llegint-lo i en certa manera, ell va ser qui en va aficionar a la novela negra. Recorrent, en aquest viatge, el Londres boirós i més elemental, els detectius belgues amb bigoti, iaies angleses que entre pasta i pasta troben un assassí sense despentinar-se, inspectors que prenen Calvados, americans de ganyota, cigarreta i gabardina, italians del sud i del nord, detectius gastrónoms del xino, perdó del Raval, suecs grassos divorciats, perdiguers de Hollywwod i tota la fauna de perdedors, lladres i serenos que regnen en el món de la novela negra.

Lectors escapats de la sala de lectura

Atac ortogràfic

Transparències

Diàleg arquitectònic

El gossos no poden entrar

Carrer de Morales

El carrer de Morales va de la Travessera de les Corts al carrer Gelabert, gairebé paral·lel al carrer Entença. El seu nom prové de Manuel Morales Cambra, un industrial xarolista nascut a Ciudad Real al 1825 que fou alcalde de Les Corts durant el període 1868 i 1871 i mort a Barcelona al 1903.

El carrer conserva una estructura de poble i actualment es troba afectat per un pla de reforma urbanística conegut com el Pla Castells, el nom d'una antiga colònia obrera de cases barates (1923) veïna del carrer Morales.

Gairebé a la meitat del carrer es troba la plaça del Carme que data de l'any 1880. És una plaça quadrada amb un restaurant anomenat La tertúlia , que amb les seves taules al carrer reforça l'aspecte de petit poble.

L'espasa de Damocles del pla urbanístic fa que hi trobem alguns locals tancats, antics negocis que han anat abandonant el carrer, deixant-lo a poc a poc sense vida.

El barri anglès

Tot i que les Corts és un barri de grans blocs de pisos, encara podem trobar alguns racons on s'han mantingut edificacions d'una altre època i que actualment es troben protegides dels canvis per l'ordenament urbanístic vigent.

El Passatge Tubella es troba per sota el carrer del Marqués de Sentmenat i a prop del carrer Comtes de Bell-lloc. La seva construcció va ser impulsada pel propietari dels terrenys el Sr Joan Tubella (Igualada 1877-Barcelona 1925) i projectada per l'arquitecte el Sr. Antoni Pons i Dominguez.

Les obres van ser començades l'any 1924, essent acabades l'any 1925 per la viuda del Sr Tubella.

Inicialment era un projecte de 22 casetes unifamiliars adosades tipus anglès amb un pati al davant i d'un estil eclèctic que barreja el modernisme i el noucentisme. Durant la fase de construcció i argumentant el sobrecost provocat per la fonamentació que va caldre fer, es va demanar permís a l' ajuntament per aixecar un pis més i fer casetes de dos habitatges, un per planta.

La disposició de les casetes a banda i banda del carrer d'accés va aguantar fins als anys 70, on seguint la tendència pròpia del periode desarrollista de l' alcalde Porcioles es van enderrocar algunes de les casetes per aixecar-hi blocs de 4 plantes.

Actualment es conserven 18 de les 22 casetes originals en bon estat de conservació, marcant un diferència amb l'estructura urbana de carrers i blocs adosats que l'envolten. El lloc és conegut com "el barri anglès"

Aquestes dades han estat extretes del Projecte de Final de Carrera que esmento al final de l'article. Si esteu més interessats en llegir-lo o veure els plànols antics, podeu clicar l' enllaç on també podreu veure fotos antigues del passatge, plànols de l'obra i altres projectes d'aquest arquitecte.

Carlos Castillo Expósito - PFC Arquitectura Tècnica UPC 2007
http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/4409