Carrer de Morales

El carrer de Morales va de la Travessera de les Corts al carrer Gelabert, gairebé paral·lel al carrer Entença. El seu nom prové de Manuel Morales Cambra, un industrial xarolista nascut a Ciudad Real al 1825 que fou alcalde de Les Corts durant el període 1868 i 1871 i mort a Barcelona al 1903.

El carrer conserva una estructura de poble i actualment es troba afectat per un pla de reforma urbanística conegut com el Pla Castells, el nom d'una antiga colònia obrera de cases barates (1923) veïna del carrer Morales.

Gairebé a la meitat del carrer es troba la plaça del Carme que data de l'any 1880. És una plaça quadrada amb un restaurant anomenat La tertúlia , que amb les seves taules al carrer reforça l'aspecte de petit poble.

L'espasa de Damocles del pla urbanístic fa que hi trobem alguns locals tancats, antics negocis que han anat abandonant el carrer, deixant-lo a poc a poc sense vida.

Can Gasparó

L'espai on actualment es troba CEIP Duran i Bas i el Parc de les Infantes va ser ocupat durant molt de temps per la masia de Can Gasparó. Avui de l'edifici original no en queda res i del seu record tant sol la portalada d'accés.

Aquest post està dedicat al amic i company de Terrablog, Jordi Gavaldà, qui va conèixer l'escola quan encara ocupava la masia.

Us transcric la història de la masia treta del bloc del CEIP Duran i Bas.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de Les Corts on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegoda Nonell.

La família Cuyàs, va jugar un important paper de mecenes i motor de les activitats que es desenvolupaven en el poble de Les Corts, i va contribuir a la creació del nou municipi segregat del de Sarrià . La seva casa estava formada per tres plantes, a més de pavellons per al garatge, cotxera i quadres. L’edifici original, de forma rectangular, tenia adossada a l’est la petita capella on es podia llegir la inscripció de la data de la seva construcció : “Any 1775″. A la banda contraria es va edificar una torre quadrada amb coberta piramidal de teula i coronada per un alt panell. La façana s’ordenava amb balcons, finestres i galeria de finestres a les golfes, tot en un marcat estil neogòtic.

Bona part dels jardins i horts de Can Gasparó es van transformar en jardins públics. L’edifici gràcies a la Campanya Pro- Escoles (1934) en la que van participar totes les forces polítiques de Les Corts, va ser condicionat com a escola Pública Duran i Bas . Durant els anys setanta, les necessitats de noves places escolars van aconsellar l’enderroc i la construcció d’un nou bastí, l’actual Escola Duran i Bas.

FONT : http://phobos.xtec.cat/ceipduranibas/bloc/?page_id=24

Post mandrós per a una nit d'estiu

Tornant de la nit blanca de Montjuïc, amb els peus adolorits, la xafogor de l'estiu, un darrer esforç , una foto del rètol de la boca del metro. Sempre allí, dia i nit, engolint espectadors de partits de futbol, fans de grups de música i gent que matina per anar a treballar.

Un darrer esforç fins a casa, una dutxa i una cervesa freda. L'estiu a ciutat fa de mal passar.

Jardins de Can Bacardí

Els jardins de Can Bacardí es troben a la confluència de la Travessera de Les Corts amb el carrer Comandante Benitez, a davant del Gol Sud del Camp del Barça. L' origen dels jardins és dels anys 60 quan l' Ajuntament va expropiar els 8.202 m2 de la finca per ajardinar-los.

La finca coneguda com a Can Bacardí té els seus orígens a mitjans del segle XVIII quan els propietaris d'aquelles terres, la familia Planas, van segregar-ne una part per al pagés Narcís Bartra, el qual poseí la finca durant cinc anys i posteriorment va ser venuda al 1773 a Manuel Armengol. Aquest masia va ser coneguda durant molts anys com Can Armengol.

Més tard i degut als problemes econòmics dels hereus d'en Manuel Armengol, la finca fou venuda en subasta pública al 1830. A partir d'aquesta data va anar canviant de mans fins que finalment al 1882 va ser venuda a Baltasar de Bacardí. En aquesta data hi havia construides dues edificacions, una d'antiga de 157 m2 destinada al masover i una altre edificació de planta baixa, pis i golfes de 450 m2 de planta.

En morir la neta de Baltasar de Bacardí l' any 1958, la finca va ser repartida entre els seus hereus a parts iguals i posteriorment expropiada per l' Ajuntament per convertir-la en jardins públics.

Avui en dia no hi ha cap rastre dels edificis ni de les mines que abastien d'aigua les terres, s' ha convertit en un lloc de passeig i esbarjo per la gent del barri, l' unic que hi queda són les palmeres i els plàtans dels jardins de la finca.

Font: Masies de Les Corts de Imma Navarro i Molleví

Pretèrit imperfecte

Palau Reial des de l'actual facultat de Biologia (anys 50)

Travessera de Les Corts - Carles III (c 1962)
Transport públic esperant la sortida del Nou Camp

Travessera de Les Corts - Carles III (c 1958)

Av Diagonal
Estructura de l' Escola d' Enginyers (1962)

Carles III (1962)
Tancs pujant cap a la Diagonal per a participar a la desfilada militar de l'1 d'abril
A la dreta es veu una bòbila i la fàbrica FIAT el carrer travesser és el c Eugeni d'Ors



Travessera de Les Corts
A la dreta es veuen els camps i la masia anomenada Sol de Baix

Font :Arxiu Carbonell-Sulé

Petras Albas

"L'obra més equilibrada i perfecte del gòtic europeu".

Le Corbusier

Sortint dels límits del barri i arribant-nos fins a Pedralbes, el veí ric de dalt de Les Corts, trobem el monestir de Santa Maria de Pedralbes de l’ordre de les clarisses.

Va ser l’ any 1326 quan Elisenda de Montcada, tercera muller de Jaume II d’ Aragó anomenat el Just, va fundar el monestir per retirar-s’hi quan el rei morís. Jaume II d’ Aragó va morir l’any següent i la reina consort es va traslladar al palau que s’havia fet construir al costat del monestir.

El monestir es va bastir en molt poc temps sobre un espai ja conegut des de l’època dels romans anomenat “Petras Albas” pel color clar de les pedres que allí hi havia. L’indret va ser escollit per ser un lloc sec i ventilat a prop de Barcelona, jo de petit havia sentit dir que per escollir el lloc s’ havien deixat uns pernils crus en els possibles emplaçaments del convent, el que millor es va assecar per les condicions de l’aire va ser el de Pedralbes.

La reina, que també era filla del Senescal (el que avui seria el primer ministre), va atorgar a perpetuitat el favor real a les clarisses i les va posar sota la protecció del Consell de Cent ,que regia la ciutat a canvi d'acceptar cada any una jove novícia sense dot. Aquest estatut especial de protecció ha fet que els edificis i tresors del convent s'hagin mantigut intactes.

Passejant per monestir ens podem fixar que per tot arreu hi ha l’escut heràldic dels Montcada, compost per quatre esferes o cercles daurats (besants) sobre fons vermell. La presència d’aquests escuts en llocs on habitualment es troben motius bíblics ha fet pensar alguns historiadors que aquests escuts tenen un significat religiós, probablement relacionat amb la càbala cristiana i els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, tal com era interpretat en els temps de l'Edat Mitjana.

També és interessant, si entreu a l’ interior, veure el sepulcre d’ Elisenda de Montcada, es troba entre el claustre i l’esglèsia. La part que es veu des d'el claustre mostra a la tapa del sarcòfag la reina vestida amb hàbits per recordar l’època que va viure a prop del monestir i des de l’esglèsia, apareix un magnífic sepulcre on la figura jacent representa una reina atavida amb tot el luxe.

Racons del monestir:

Graonada des de la porta de la muralla del costat de muntanya

Accés des de la creu de terme

Portalada a la muralla

Parladors a la baixada del monestir

El "conventet" antiga residència dels frares que tenien cura de l'espiritualitat de les monges

Si voleu saber més sobre el monestir, la història i les seves caracterísitques us deixo aquest enllaç amb un recull de bons articles

http://www.geocities.com/medit1976c3/pedralbes.htm

Bon Nadal

Bon Nadal i feliç any 2009

HOC SIGNO ADEST TARRACO

"Per aquesta senyal Tarragona està present", amb aquestes paraules gravades sobre la primera pedra del temple de la Parròquia de Santa Tecla, es va voler manifestar la relació de la ciutat de Tarragona amb la santa i amb el temple de la Parròquia innaugurat l'any 1966.

La història d'aquesta parròquia es remunta al 16 de juny de 1946 quan l' Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego Casaus va signar el decret de creació de la nova parròquia de Santa Tecla. Però no es va innaugurar fins el 20 de juliol de 1954.

El 22 de Maig de 1955 es va innaugurar en el carrer Violant d' Hungria nº 49 una capella provisional. Aquesta primera esglesia parroquial era de dimensions reduides i va estar en funcionament durant once anys, fins el 3 d' octubre de 1965.

El Projecte d' aquest temple va ser realitzat per l' arquitecte José Soteras Mauri, arquitecte també de l' estadi del Nou Camp del Fc Barcelona.

Les obres van començar el 12 de novembre de 1961, tal i com dona fe la primera pedra que veieu a la foto, i es vàren concluir el 3 d' octubre de 1965.

L'edifici de 1.500 m2 de planta, está format per una nau sense pilars intermitjos de 20 metres d'ample per 40 m de llargada , l' edifici està construit en obra viva i presenta tres cossos clarament diferenciats.

La coberta del temple és una obra d'enginyeria aguantada per jàsseres de gelosia de 20 metres de llum. El campanar está format per una esbelta estructura de 45 metres d'alçada amb sis campanes i un rellotge sonor.

Font: Parròquia de Santa Tecla

Festa Major de Les Corts

Jornada castellera per les festes de la Mare de Déu del Remei a Les Corts, participen els Castellers de Barcelona, Els Sagals d' Osona i els Castellers d' Esparreguera.

Toc de castells

Les faixes

Convencent a la canalla












Ja quasi !

Amunt !!










Cap de colla

S'han acabat els dubtes, amunt!























l' acotxador passa els dosos , ja està.

només falta l' enxaneta!























Descarreguem,
l' anxaneta no ha arribat, un altre dia serà.

Les autoritats del balcó estant ....

Aleta!

Fi de festa