De Les Corts a Gràcia: Convents

divendres, 22 de gener del 2010

El tracista

La popular esglèsia de la plaça Lesseps, coneguda com els Josepets, no és més que el que queda de l'antic convent del Carmelites descalços que a l'any 1626 es vàren instal·lar en aquest lloc al costat de l' antic camí de Sant Cugat.

El monestir aixecat entre 1658 i 1687 i sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia, va patir al llarg dels més de 300 anys d'història una sèrie de canvis que finalment l'han reduït al que és avui en dia.

La Guerra del francés (1808), una epidèmia (1821) i finalment el Decret de desamortització de Mendizabal (1837) van portar a la seva subhasta i adjudicació a un particular per 521.001 rals.

A petició dels veins de Gràcia, al 1848 es va erigir en parròquia, restaurant el temple i reconstruïnt el que quedava de l'anterior convent per establir-hi la rectoria.

Al 1936 va tornar a ser saquejat i incendiat, destruïnt-se l'altar major barroc i els altars de les capelles laterals. Després de llargs treballs de reconstrucció de l'altar major i els retaules va ser innaugurat de nou i consagrat el 1962.

Tracista [de traçar] m i f : Persona que traça o projecta el pla d'una contrucció

Fra Josep de la Concepció, anomenat el tracista pels seus contemporanis i nascut a Valls al 1626 amb el nom de Josep Fuster, va ser l'arquitecte d'aquest temple i de molts d'altres de la mateixa congregació. La llista de les seves obres, tant en l'àmbit religiós com civil, el convertiren en l'arquitecte català més important de la seva època.

Les seves obres i projectes es troben repartides per tot el territori destacant les següents:

Remodelació del Palau del Virrei a l'antiga Hala dels Draps a Barcelona (1663)
Obres diverses als convents de Sant Josep i Santa Anna a Énguera (1655)
Sant Josep a Barcelona (1658)
Sant Josep a Mataró (1660)
Ampliació de l' Ajuntament de Vic (1674)
Remodelació del castell de Cubelles (1673)
Projecte per l' Hospital de Reus (1670)
Campanar de Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú (1670)
Esglèsia de Santa Eulàlia a Esparreguera (1670)
Esglèsia de Santa Maria de l' Alba a Tàrrega (1672)
Capella de la Inmaculada Concepció a la Catedral de Tarragona (1673)
Remodelació de l'esglèsia de Sta Maria de Mataró (1675)
Capella de Sant Oleguer a la Catedral de Barcelona (1676)
Projecte per la Seu nova a Vic (1679)
Projecte per la façana de la Catedral de Girona (1680)
Capella del Santíssim a l'esglèsia de Sant Pere de Reus (1688)

Va morir a Nules al 1690 tornant de Castella on havien requerit de la seva traça.