dilluns, 20 de juliol de 2009

Can Gasparó

L'espai on actualment es troba CEIP Duran i Bas i el Parc de les Infantes va ser ocupat durant molt de temps per la masia de Can Gasparó. Avui de l'edifici original no en queda res i del seu record tant sol la portalada d'accés.

Aquest post està dedicat al amic i company de Terrablog, Jordi Gavaldà, qui va conèixer l'escola quan encara ocupava la masia.


Us transcric la història de la masia treta del bloc del CEIP Duran i Bas.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de Les Corts on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegoda Nonell.

La família Cuyàs, va jugar un important paper de mecenes i motor de les activitats que es desenvolupaven en el poble de Les Corts, i va contribuir a la creació del nou municipi segregat del de Sarrià . La seva casa estava formada per tres plantes, a més de pavellons per al garatge, cotxera i quadres. L’edifici original, de forma rectangular, tenia adossada a l’est la petita capella on es podia llegir la inscripció de la data de la seva construcció : “Any 1775″. A la banda contraria es va edificar una torre quadrada amb coberta piramidal de teula i coronada per un alt panell. La façana s’ordenava amb balcons, finestres i galeria de finestres a les golfes, tot en un marcat estil neogòtic.


Bona part dels jardins i horts de Can Gasparó es van transformar en jardins públics. L’edifici gràcies a la Campanya Pro- Escoles (1934) en la que van participar totes les forces polítiques de Les Corts, va ser condicionat com a escola Pública Duran i Bas . Durant els anys setanta, les necessitats de noves places escolars van aconsellar l’enderroc i la construcció d’un nou bastí, l’actual Escola Duran i Bas.

FONT : http://phobos.xtec.cat/ceipduranibas/bloc/?page_id=24

8 comentaris:

Camarandante ha dit...

El tiempo que va pasando, construyendo futuro... es el progreso amigo.
Buena suerte tuvieron que quedó como una indudable marca, el portón diciendo, aquí estuve!

Abrazo amigo

quim ha dit...

Ostres, no ho sabia això. Ho podem publicar a lescorts.cc?

jordi c. ha dit...

Hola quim, jo tampoc en sabia res fns que un amic que hi va estudiar em va explicar lo de l'edifici antic.
Per a mi pots publicar sense cap problema, jo la informació l'he treta del bloc del Ceip Duran i Bas i de l' arxiu de les Corts.

salutacions

DoEnJo ha dit...

Hola jordi, lo que pasó con este colegio viene a ser lo mismo que ocurrió en el que yo estudié , era un colegio de monjas que lo deribaron para constuir el nuevo, ya que el otro se encontraba en ruinas, deribaron también la iglesia del convento de la que solo quedó la portada (http://www.panoramio.com/photo/5552876), es una lástima pero la restauración era mucho más cara y se optó por derribarlo al completo y levantarlo de nuevo. Veo como la historia se repite en muchos lugares, es una pena. Saludos, MªAngeles.

jordi c. ha dit...

Hola Mª Ángeles, buscando material para el blog he ido viendo cuántos casos como este me me cuentas se han dado en este barrio de Barcelona, supongo que debe ser un precio que hay que pagar para que la ciudad crezca. Con mi escuela pasó también algo parecido. la compró una congregación religiosa y la reformaron y ampliaron, cuando paso por ella apenas la reconozco.

Un saludo

Jordi Gavaldà ha dit...

Ostres!!! Jordi, m'has arribat al cor d'aquell nen petit que porto amagat per que aquesta societat no li faci mal i continui sommiant com ho feia entre les parets d'aquell Can Gasparó. De veritat m'ha emocionat molt, tens una abraçada de les que es donen als amics de l'ànima, ja que has arribat a la meva. M'he connectat un moment des de "ses illes" i m'he trobat amb aquesta sorpresa.
Encara recordo amb tristor com vàrem haver de fer un parell de cursos a la casa de la caritat mentres construïen el nou col·legi.
En els anys 70 es van pendre decisions que per desgràcia són irrecuperables avui en dia.
No té preu el treball que estàs fent amb aquest blog, el recuperar la memòria d'un barri.

Felicitats i un altra abraçada de tot cor.

Jordi

Francesc ha dit...

Yo estudié en el antiguo edificio de Can Gasparó, cuando lo derribaron ya me había ido del colegio a hacer bachillerato al Ausias March. Me acuerdo perfectamente del edificio y de las clases en las que estuve, de eso hace 40 años. También de los profesores que tuve.

manel ha dit...

yo estuve en el Duran i bas,en el año 1963,y guardo muy buenos recuerdos,eran tiempos de mucha necesidad,pero los niños eramos muy felices,siempre jugando mas que estudiando,en fin,un saludo a todas las personas que estuvieron,en este colegio.