divendres, 11 de setembre de 2009

Bòbiles i rajolers

Una de les primeres activitats industrials instal·lades a les Corts a principis del segle XIX vàren ser les bòbiles.


A les Corts es desenvoluparàren principalment els forns de rajola, ja que el subsol és ric en terrenys diluvials que estan exempts de calç i de pirites fèrriques, i que són rics en llicorelles, grasses i òxids de ferro, molt adequats per fer peces a mà.

Amb les argiles de les Corts es produien peces (totxos, maons, rajoles i teules àrabs) d'un color característic, entre avinagrat i rosa, molt resistent i amb gran potència i duresa. La mecanització del procés i l'esgotament de les terres de més qualitat va portar a elaborar uns totxos amb unes característiques més estandards, amb argiles d'altres llocs.

La rajola era un element constructiu fonamental en la construcció de cases i masies a tot Catalunya i també a les Corts. Les peces fabricades inicialment anaven destinades a satisfer la necessitat de les construccions de la zona, però va ser a finals del segle XIX i principis del XX quan la demanda de materials constructius a l'eixample barceloní, les fires de l'any 1888 i 1929 i la construcció del metro va consolidar el paper de les bòbiles cortsenques.

Entre les famílies que es vàren dedicar al llarg d'anys a aquesta industria a les Corts trobem els noms dels Feu, els Perelló, els Amat, els Framis i els Crehuet.


Les xemeneies dels forns de les bòbiles van ser durant molts anys part del paisatge de les Corts. A la fi l'esgotament de les terres i l'alça del valor del sòl va fer que les bòbiles es traslladessin de lloc aprofitant les plusvàlues dels terrenys a urbanitzar. Als anys 70 vàren tancar les darreres bòbiles.

Les imatges que acompanyen aquest escrit són del parc de la Plaça de Les Corts, al costat del carrer Numància i del carrer Nicaràgua per sota de la Travessera. En els terrenys que ocupa aquest parc es trobava la bòbila coneguda com can Macians de la familia Perelló que va plegar als anys 60.



L'any 1988 i sota el projecte de l'arquitecta Carme Fiol es va crear aquest parc. Com a testimoni del seu passat a les seves entrades hi ha unes arcades fetes amb totxana.

Al costat de l'arcada del carrer Numància hi ha l' escultura Euclidiana de Luis de Gueilburt que fa referència als elements geomètrics d' Euclides.


El parc és creuat per un canal d'aigua que serpenteja d'una punta a l'altre, fent petits salts d'aigua que salven el desnivell existent, les zones de jocs infantils i de gossos queden separades de les zona més tranquila que és la dels bancs que vorejen el canal.




Fonts: Arxiu Municipal de Les Corts - Parcs i Jardins
Document: Coneguem Les Corts nº 4 - La Industria a les Corts (Mercé Tatjer - Antoni Vilanova)
Enllaços Interessants:

4 comentaris:

Els fogons del pare ha dit...

Jordi, ets una enciclopèdia i ens ajudes a descobrir racons i parts de la història que no convé perdre.

Salut!

jordi c. ha dit...

Res d'enciclopèdia :). Jo només reprodueixo i sintetitzo el que trobo a la xarxa i els llibres sobre llocs que em piquen la curiositat del barri on visc. Normalment al buscar vas trobant més coses que no coneixies i que et guardes per propers articles.

gràcies pel comentari

DoEnJo ha dit...

Precioso lugar Jordi, me gusta cuando se integran estos lugares con inteligencia y buen gusto . Esto es un ejemplo de que las cosas, si se quiere, se pueden hacer bien. Un saludo, MªAngeles.

jordi c. ha dit...

Gracias Mª Angeles, en la ciudad estas plazas y pequeños parques son como los jardines de las casas. Es importante que los espacios públicos como éste existan, dan aire y lugares de reposo a las ciudades densas como Barcelona. Que pases un buen fin de semana.