.jpg)
La popular esglèsia de la plaça Lesseps, coneguda com els Josepets, no és més que el que queda de l'antic convent del Carmelites descalços que a l'any 1626 es vàren instal·lar en aquest lloc al costat de l' antic camí de Sant Cugat.
El monestir aixecat entre 1658 i 1687 i sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia, va patir al llarg dels més de 300 anys d'història una sèrie de canvis que finalment l'han reduït al que és avui en dia.
La Guerra del francés (1808), una epidèmia (1821) i finalment el Decret de desamortització de Mendizabal (1837) van portar a la seva subhasta i adjudicació a un particular per 521.001 rals.
A petició dels veins de Gràcia, al 1848 es va erigir en parròquia, restaurant el temple i reconstruïnt el que quedava de l'anterior convent per establir-hi la rectoria.
Al 1936 va tornar a ser saquejat i incendiat, destruïnt-se l'altar major barroc i els altars de les capelles laterals. Després de llargs treballs de reconstrucció de l'altar major i els retaules va ser innaugurat de nou i consagrat el 1962.
.jpg)
Tracista [de traçar] m i f : Persona que traça o projecta el pla d'una contrucció
Fra Josep de la Concepció, anomenat el tracista pels seus contemporanis i nascut a Valls al 1626 amb el nom de Josep Fuster, va ser l'arquitecte d'aquest temple i de molts d'altres de la mateixa congregació. La llista de les seves obres, tant en l'àmbit religiós com civil, el convertiren en l'arquitecte català més important de la seva època.
Les seves obres i projectes es troben repartides per tot el territori destacant les següents:
Remodelació del Palau del Virrei a l'antiga Hala dels Draps a Barcelona (1663)
Obres diverses als convents de Sant Josep i Santa Anna a Énguera (1655)
Sant Josep a Barcelona (1658)
Sant Josep a Mataró (1660)
Ampliació de l' Ajuntament de Vic (1674)
Remodelació del castell de Cubelles (1673)
Projecte per l' Hospital de Reus (1670)
Campanar de Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú (1670)
Esglèsia de Santa Eulàlia a Esparreguera (1670)
Esglèsia de Santa Maria de l' Alba a Tàrrega (1672)
Capella de la Inmaculada Concepció a la Catedral de Tarragona (1673)
Remodelació de l'esglèsia de Sta Maria de Mataró (1675)
Capella de Sant Oleguer a la Catedral de Barcelona (1676)
Projecte per la Seu nova a Vic (1679)
Projecte per la façana de la Catedral de Girona (1680)
Capella del Santíssim a l'esglèsia de Sant Pere de Reus (1688)
Va morir a Nules al 1690 tornant de Castella on havien requerit de la seva traça.
Detall rellotge de sol convex sota la fornículaFonts:
www.pobles de catalunya.cat
Tesi doctoral de la Dra. Carme Narvaez Cases - U.A.B. 2000
.JPG)
.jpg)
9 comentaris:
A partir d'un edifici ens ofereixes un passeig per la història, amb una feina de documentació molt lloable.
M'agrada el detall del rellotge de sol.
Gràcies Jordi.
Gràcies. Un monjo carmelita uqe recorre el país aixecant esglèsies o projectes d'esglèsies i que mort en la tornada de Castella ,.... fa pudor de personatge del Crismó de Rocabruna ;)
Seria bo, doncs seguir-li la pista!
Un buen reportaje Jordi, felicidades. Un saludo, MªAngeles.
Gracias Mª Angeles, estos días tengo el bloc y las amistades de panoramio un poco olvidados, pero voy siguiendo vuestras novedades. Un saludo, Jordi
És interessant veure com de mica en mica, entre tots, anem aprenen cada dia més coses de la nostra petita història. D’aquella història que no surt als llibres normals i corrents, sinó que has d’anar a buscar-ho en racons empolsinats de velles biblioteques. (Així seria la majoria de vegades si no fos perquè algú els ha desempolsinat abans que nosaltres i ho ha penjat a Internet. Ja sé que d’aquesta manera no té tant de romanticisme, però és més pràctic.)
Gràcies per la lliçó i les fotos.
Intentarem trobar un lligam entre fra Josep i Rocabruna.
L'ordinador no és que estigui gaire net, però tampoc empolsinat. Inter-net com el seu nom indica està polit com una patena :)
D'aquest personatge no en sabia res, em va sorprendre que fos tan prolífic.
Em vaig descarregar la tesi doctoral d'on he tret algunes dades biogràfiques. Es molt curiós veure alguns projectes no duts a terme com la catedral de Vic o la finalització barroca de la façana de la catedral de Girona.
Gràcies per passar pel bloc
hola jordi, no sabia que un tracista era una arquitecte, doncs, fem la traça d'aprendre cada dia un xic o poc més!
feliç recorregut!
maria
Jo tampoc ho sabia, m'agrada aquest nom. Gràcies per la lectura.
Publica un comentari a l'entrada